A la seva xerrada L'arquetip de la ingènua el dilluns, 16 de març del 2009, Vicente Benet, professor de la Universitat Jaume I i autor de diversos llibres sobre el cinema, va oferir una petita visió del món cinematogràfic, centrant-se en la figura de la dona ingènua i la seva història, des de pintura i literatura de segles passats, fins a la seva aparició i desaparició al cinema.
La ingènua és un personatge femení, jove, dolç i popular que apareixia a retrats tan coneguts com ara La gerra trencada de Jean Baptiste Greuze, l'exemple bàsic que va posar Benet. Aquí podem veure una nena, aparentment sense cap erotisme que no sigui el pit destapat. Benet, però, va explicar els petits detalls eròtics del quadre que ens podien donar informació més enllà del que es veu clarament, com per exemple, la mateixa gerra trencada, que pot fer referència a una possible pèrdua de la virginitat. Un element molt enfocat per Benet durant la xerrada és l'enfrontament entre la virtut i el desig sexual de les noies, la perversió, el vici. Un enfrontament que troba en el cinema un suport perfecte per desenvolupar encara més aquesta dualitat.
La dona ingènua va ser, des de poc després del naixement del cinema, una peça clau a les pel·lícules. Eren noies amb aspecte infantil, com una nina, però on sovint es podia detectar una forta càrrega eròtica. A la xerrada, Benet presentà diversos exemples d'aquesta càrrega eròtica i el contrast entre vici i virtut, l'actitud juvenil i l'evolució cap a una dona adulta a pel·lícules com ara El Mago de Oz, on les sabates vermelles de Dorothy podrien arribar a simbolitzar la sang, el trencament de l'himen i, per tant, la pèrdua de la virginitat. Per tant, fins i tot a les figures més innocents, trobem la relació amb l'erotisme i la perversió. Característiques claus pel melodrama, on el personatge femení ingenu sovint resultava ser la víctima dels homes. L'exemple de Benet en aquest cas va ser un fragment de The Birth of a Nation de Griffith, on la noia és perseguida per l'home negre que vol violar-la. Al final del fragment es pot tornar a observar l'enfrontament entre vici i virtut, quan la noia es suïcida per salvar la seva innocència.
Un altre aspecte molt important és l'evolució de la ingènua. Després de la segona Guerra Mundial i amb la integració de la dona en el món laboral, la imatge de la noia innocent amb el seu erotisme evoluciona dràsticament cap a una dona desinteressada o, fins i tot, frígida, que primer ha de ser seduïda per l'home. Als anys 60 encara es juga amb la ingenuïtat dels personatges femenins i és just la seva càrrega eròtica el que les fa tan atractives. Exemples d'aquest tipus de dona serien Marilyn Monroe i Doris Day. També apareix la figura de la dona que utilitza les seves armes sexuals per aconseguir el que vol.
La informació que va oferir Benet a la conferència fa reflexionar més sobre el paper de la dona al llarg de la història cinematogràfica. Va explicar l'evolució de les dones que apareixen als quadres de segles anteriors fins als personatges femenins dels anys 60. Encara amb un aspecte semblant, però amb caràcters molt canviats. Va ser una xerrada molt aclaridora i interessant però força monòtona. Si Vicente Benet hagués explicat els fets sense seguir les pautes estrictes dels seus fulls, tot hauria quedat molt més natural i (encara més) emocionant. Sense tenir en compte aquest petit detall, però, es pot dir que la conferència sobre el paper de la ingènua va quedar realment completa.
Pel que fa a la projecció després de la xerrada, cal dir que la pel·lícula Abajo el Amor (Down with Love) de Peyton Reed és una típica comèdia americana que invita a passar una estona en plena mucositat de la dolçor que desprenen els actors Renée Zellweger i Ewan McGregor. Juntament amb els colors pastels presents, sobretot, al vestuari de Zellweger, formen un gran pastís dolç fàcil de digerir. És a dir: una pel·lícula de tardes de caps de setmana.
Cal subratllar que l'anterior xerrada de Vicente Benet sobre l'arquetip de la ingènua, subratlla perfectament la pel·lícula. És obvi que el paper de Zellweger fa referència a l'estrella dels anys 60 Doris Day i també la pel·lícula en sí podria ser una obra extreta del cinema de llavors, cosa que es pot considerar molt correcta si tenim en compte que es tracta d'un homenatge a les grans comèdies romàntiques de mitjans del segle passat. Si trobem la connexió entre Abajo el Amor i aquestes pel·lícules, també podem relacionar l'evolució de la protagonista amb la de la ingènua descrita per Benet cap a una dona més independent i ja no tan innocent.
A Abajo el Amor, la protagonista, Barbara Novak (Zellweger) arriba a la Nova York dels anys 60 per publicar el seu primer llibre. La lectura titulada Abajo el Amor, un manual que ajuda a les dones a emancipar-se mitjançant l'absència d'amor, es converteix en best-seller. Això crida l'atenció d'un periodista, el Don Juan Catcher Block (McGregor), qui, per demostrar que ni tan sols l'autora del llibre pot viure sense amor, intenta enamorar-la.L'actuació és adequada, tenint en compte que ens trobem davant d'una comèdia romàntica feta per entretenir. Es pot dir que Zellweger està interpretant un paper a la seva mida. La gràcia de la pel·lícula i de la seva relació amb la xerrada anterior, és que es canvien els rols i el que acaba tenint el paper d'ingenu és McGregor.
En general, Abajo el Amor no és una obra mestra, però sí una comèdia molt agradable gràcies al seu humor que no para mai de jugar amb els clixés, l'absurditat, l'erotisme directe i indirecte i la gràcia que comporta la integració de la dona en el món del treball. Fins i tot sense saber que Doris Day i Marilyn Monroe devien part de la seva atractivitat a la imatge de la ingènua i sense conèixer les relacions entre abans i ara, Abajo el Amor pot resultar molt divertida.
per: Kat Launert
0 confessions: