Fa poc ha aparegut a les sales una estrella que molts creien desapareguda. M'estic referint a l'actor Mickey Rourke, i a la seva aparició a la pel·lícula The Wrestler, on interpreta un lluitador brillant i reconegut en altres temps, però que acaba enfonsat en la misèria i convertit en un record del que havia estat. Molta gent troba paral·lelismes entre la història que narra la pel·lícula i la propia vida de l'actor. I és que a la història del cinema hi ha molts actors i actrius que han desaparegut darrera la seva estela de glòria. El que és més estrany, i com ha passat en aquest cas, es que tornin a aparèixer amb força a les pantalles (ja sigui la gran pantalla o la de la caixa tonta). Així, i tal com ha fet l'actor de Nueve semanas y media, William Shatner va reaparèixer fa un temps a les nostres televisions. Aquest actor, més conegut com el Capità Kirk de la nau interestelar Enterprise, s'ha reencarnat en el món televisiu en un advocat a Boston.
A Boston Legal, Shatner interpreta a un important advocat que, curiosament, també s'està convertint en el vestigi del que una vegada havia estat. Aquesta ficció ens mostra la vida diària (que no monòtona) d'un dels bufets d'advocats més importants de Boston, on el personatge de Shatner n'és soci fundador. L'acció es centra en certs casos del bufet i, sobretot, en dos personatges: Denny Crane, l'advocat interpretat per Shatner; i Alan Shore, nou advocat al bufet que utilitza mètodes poc comuns i que manté una gran i alhora curiosa amistat amb el primer. El carisma d'aquests dos personatges resideix en la particularitat dels seus caràcters i en el seu comportament als jutjats. És en aquest escenari on es produirà gran part de l'acció, i on es mostra amb més claredat el potencial dels guions.
Els temes tractats tampoc acostumen a ser comuns (o si ho són sempre tenen alguna característica molt particular). Això també ho aprofiten els guionistes per explotar i tractar temes actuals i polèmics, i per ser irreverents i políticament incorrectes. Per això, poques de les icones o símbols de la societat que passen per aquesta ficció són respectades: ens trobem des d'un cura denunciat repetidament per assetjar sexualment a noies de bon veure, fins a un Santa Claus travesti, passant per una Annie gorda i negre (personatge que prové d'un musical, i gran símbol de la cultura nord-americana). Aquest intent de trencar esquemes i remoure en els racons més foscos i bruts de la cultura d'Estats Units no només es fa gràcies als temes abordats, sinó que l'actitud dels personatges és un recurs més utilitzat per a aquesta funció.
La fauna de Crane, Poole & Schmidt és molt diversa. En aquesta jungla legal ens trobem personatges molt tridimensionals, que no es paren de qüestionar la seva feina com a advocats, i que pateixen contínuament les contradiccions que el xoc entre la legalitat i la moralitat produeix. A més a més, mentre uns personatges trenquen les fronteres de la legalitat per aconseguir el que creuen correcte (com Alan Shore), altres imposen la estructura legal a les seves creences (com el soci senior del bufet Paul Lewiston).
Si parlem de la part formal de la sèrie veiem que s'ajusta molt a les situacions i a l'acció que té lloc en cada moment. I com que els fets durant tots els capitols s'acostumen a succeir de manera ràpida i dinàmica, predominen molt els moviments de càmera i els zooms. Així doncs, els poc plans fixes que hi ha es reserven a les parts on l'acció és més lenta (parts que no abunden). En canvi, trobem que durant la resta del temps predominen moltes panoràmiques i barridos, els quals també s'utilitzen molt per seguir als personatges per l'escena i per enmarcar conversacions entre diversos personatges, dirigint així la mirada cap a qui parla en cada moment. També tenen protagonisme els zooms in, sobretot en moments on es vol donar tensió. A part, s'ha de destacar que durant molts dels moviments de càmera (panoràmiques, travellings...) i fins i tot durant alguns plans fixes sembla que es tracti de càmera en mà o de stady cam, provocant una sensació de dinamisme o inestabilitat. Tot plegat, doncs, acompanya a una acció ja de per si ràpida i continua.
Es podria dir, per acabar, que Boston legal és una sèrie dinàmica i hilarant, amb una visió cínica i bastant negre de la societat d'Estats Units i que busca certa reacció en el públic (a part de la diversió simple i corrent de mirar la sèrie). Capitanejada per una estrella que s'havia donat per perduda, Boston Legal és una mostra més de producció nord-americana de qualitat que, agradi més o menys, té certes qualitats que no es poden amagar.
A Boston Legal, Shatner interpreta a un important advocat que, curiosament, també s'està convertint en el vestigi del que una vegada havia estat. Aquesta ficció ens mostra la vida diària (que no monòtona) d'un dels bufets d'advocats més importants de Boston, on el personatge de Shatner n'és soci fundador. L'acció es centra en certs casos del bufet i, sobretot, en dos personatges: Denny Crane, l'advocat interpretat per Shatner; i Alan Shore, nou advocat al bufet que utilitza mètodes poc comuns i que manté una gran i alhora curiosa amistat amb el primer. El carisma d'aquests dos personatges resideix en la particularitat dels seus caràcters i en el seu comportament als jutjats. És en aquest escenari on es produirà gran part de l'acció, i on es mostra amb més claredat el potencial dels guions.
Els temes tractats tampoc acostumen a ser comuns (o si ho són sempre tenen alguna característica molt particular). Això també ho aprofiten els guionistes per explotar i tractar temes actuals i polèmics, i per ser irreverents i políticament incorrectes. Per això, poques de les icones o símbols de la societat que passen per aquesta ficció són respectades: ens trobem des d'un cura denunciat repetidament per assetjar sexualment a noies de bon veure, fins a un Santa Claus travesti, passant per una Annie gorda i negre (personatge que prové d'un musical, i gran símbol de la cultura nord-americana). Aquest intent de trencar esquemes i remoure en els racons més foscos i bruts de la cultura d'Estats Units no només es fa gràcies als temes abordats, sinó que l'actitud dels personatges és un recurs més utilitzat per a aquesta funció.
La fauna de Crane, Poole & Schmidt és molt diversa. En aquesta jungla legal ens trobem personatges molt tridimensionals, que no es paren de qüestionar la seva feina com a advocats, i que pateixen contínuament les contradiccions que el xoc entre la legalitat i la moralitat produeix. A més a més, mentre uns personatges trenquen les fronteres de la legalitat per aconseguir el que creuen correcte (com Alan Shore), altres imposen la estructura legal a les seves creences (com el soci senior del bufet Paul Lewiston).
Si parlem de la part formal de la sèrie veiem que s'ajusta molt a les situacions i a l'acció que té lloc en cada moment. I com que els fets durant tots els capitols s'acostumen a succeir de manera ràpida i dinàmica, predominen molt els moviments de càmera i els zooms. Així doncs, els poc plans fixes que hi ha es reserven a les parts on l'acció és més lenta (parts que no abunden). En canvi, trobem que durant la resta del temps predominen moltes panoràmiques i barridos, els quals també s'utilitzen molt per seguir als personatges per l'escena i per enmarcar conversacions entre diversos personatges, dirigint així la mirada cap a qui parla en cada moment. També tenen protagonisme els zooms in, sobretot en moments on es vol donar tensió. A part, s'ha de destacar que durant molts dels moviments de càmera (panoràmiques, travellings...) i fins i tot durant alguns plans fixes sembla que es tracti de càmera en mà o de stady cam, provocant una sensació de dinamisme o inestabilitat. Tot plegat, doncs, acompanya a una acció ja de per si ràpida i continua.
Es podria dir, per acabar, que Boston legal és una sèrie dinàmica i hilarant, amb una visió cínica i bastant negre de la societat d'Estats Units i que busca certa reacció en el públic (a part de la diversió simple i corrent de mirar la sèrie). Capitanejada per una estrella que s'havia donat per perduda, Boston Legal és una mostra més de producció nord-americana de qualitat que, agradi més o menys, té certes qualitats que no es poden amagar.
per: Jordi Arnau
1 confessions:
Denny Crane...