1,5 milions d'euros. Això és el que va costar a Jaume Balagueró y Paco Plaza rodar el film REC, una aposta pel cinema de terror, de producció espanyola –està rodada a Barcelona–, estrenada l'octubre de 2007.
Des del primer moment, la pel·lícula es carrega tota la semiòtica del cinema, i beu molt dels gèneres televisius, especialment del reportatge (no en va, està rodada com a fals documental). Està gravada amb una sola càmera a l'espatlla tota l'estona, i en temps continu, que només salta en els moments on el suposat càmera atura la gravació. En efecte, el càmera és un personatge més de l'acció, al qual sentim encara que no en veiem la cara en cap moment.
Degut a això, ens trobem davant d'una intencionada estètica bruta, amb fotografia fingidament desacurada, moviments ràpids de càmera i salts "no editats" entre els talls de temps. Aquest burlament del llenguatge audiovisual, aquest "avorriment" a nivell estètic, aconsegueix però l'efecte contrari: estem tant acostumats a les grans produccions de pel·lícules pensades fins al detall, que s'agraeix l'espontaneïtat de REC; una espontaneïtat que, a més, ajuda a reforçar el missatge del film –basat en l'acció–, enganxa, no avorreix i manté expectant fins al final.
REC no és la típica pel·lícula de terror; és alguna cosa més –si més no, més diferent–. La simplicitat de mitjans no només és veu compensada per tota la construcció fílmica i creativa, sinó que, a més, la justifica i la reforça. No en va, malgrat el seu pressupost, aconseguí situar-se entre les 100 pel·lícules més taquilleres dels Estats Units el 2007, al costat de films amb produccions milionàries. També ha guanyat 4 premis del Festival Internacional de Cinema de Sitges, entre ells millor director i el gran premi del públic.
L'any passat es va estrenar als Estats Units Quarantine, un remake a l'americana de REC. A més, els dos directors ja preparen la segona part de REC, prevista per a aquest any, que promet ser tant claustrofòbica i interessant com la primera.
per: Xavier J. Triguero
0 confessions: