Confesso que quan en vaig sentir el títol no em va entusiasmar. La noia que tenia a l'altra banda del telèfon s'entestava a suscitar la meva curiositat: que era la preestrena d'una nova tecnologia digital 3D, que hi hauria periodistes i gent del ram amb qui parlar, que ens havien convidat i era una oportunitat... Però reconec que les seves paraules van passar prou inadvertides pel meu conscient fins que una d'elles, només una, em va fer reaccionar: "gratis". L'entrada era gratis i al dia següent costaria nou euros i mig. Valia la pena, oi?
Monstruos contra alienígenas és la darrera de DreamWorks Animation, una pel·lícula correcta, amb personatges entranyables i moments graciosos –segurament no de les més gracioses del gènere–, per veure en família. La novetat rau en què està filmada amb la tecnologia digital 3D. I ara que ja hem sortit de la pel·lícula (gràcies a déu!) i hem arribat a la qüestió tecnològica, parlem-ne.
Digital 3D vol dir bàsicament dues coses: la primera, que a l'entrada del cinema et donaran unes ulleres "actives" (actives?), d'un rotllo entre futurista i psicodèlic, que t'hauràs de posar si no vols veure doble –cosa, per altra banda, prou divertida– (Nota mental: el proper dia –quan tingui nou euros i mig per gastar en cinema– posar-me lentilles.); la segona, que gràcies a aquestes ulleres veuràs, sempre en moments puntualment estudiats i especialment treballats –paisatges amb molta profunditat de camp, moviments bruscs d'elements...–, les imatges en 3D. Ja està. Res més. I això convenç? Doncs sí: a mi em convenç, i a tots els que estàvem allà també.
En realitat, aquest primer contacte s'ha de veure com la presentació d'una tecnologia que, sense cap mena de dubte, evolucionarà, s'anirà treballant i arribarà a fer-nos veure coses espectaculars. En aquest cas es tracta d'un film d'animació, però ja s'estan preparant títols amb personatges de carn i ossos (d'acord, els títols són "Hannah Montana. La película" i "Jonas Brothers. La película" –encara no he decidit per quina de les dues em decidiré a pagar nou euros i mig–, de Disney, però fixem-nos només en les bones intencions...). A més, s'obre el debat sobre quin pot ser l'ús de tot això que en facin, per exemple, creadors visuals o altres vessants artístiques. I encara més: imagineu-vos una pel·lícula de por en tres dimensions; ha de valdre la pena pagar-hi nou euros i mig!
3D és la segona part del binomi; la primera és digital. Digital vol dir que s'acaben molts problemes de distribució i exhibició. En un projector digital pots carregar en un moment qualsevol pel·lícula (2D o 3D) per a la seva exhibició, eliminant problemes de formats. Per entendre'ns: versions en diverses llengües (català, castellà...), versions originals subtitulades..., que ara es topen amb el problema de la distribució i els projectors de bobina, se'n veuran afavorides. Fins i tot es podran emetre documentals, partits, concerts i altres espectacles.
Per acabar: la digitalització arriba cada cop amb més força al cinema, i això vol dir que el ventall que s'obre és amplíssim. Caldrà esperar a veure com es reestructura el mercat i si les pel·lícules en tres dimensions es desenvolupen al marge o es mengen, poc a poc, la quota de les de pantalla plana, tal i com va passar amb altres revolucions tecnològiques com el so o el color. La mítica frase "you haven't seen anything yet" –no heu vist res encara– pren més força que mai. Senyores i senyors, benvinguts a la tercera dimensió.
Monstruos contra alienígenas és la darrera de DreamWorks Animation, una pel·lícula correcta, amb personatges entranyables i moments graciosos –segurament no de les més gracioses del gènere–, per veure en família. La novetat rau en què està filmada amb la tecnologia digital 3D. I ara que ja hem sortit de la pel·lícula (gràcies a déu!) i hem arribat a la qüestió tecnològica, parlem-ne.
Digital 3D vol dir bàsicament dues coses: la primera, que a l'entrada del cinema et donaran unes ulleres "actives" (actives?), d'un rotllo entre futurista i psicodèlic, que t'hauràs de posar si no vols veure doble –cosa, per altra banda, prou divertida– (Nota mental: el proper dia –quan tingui nou euros i mig per gastar en cinema– posar-me lentilles.); la segona, que gràcies a aquestes ulleres veuràs, sempre en moments puntualment estudiats i especialment treballats –paisatges amb molta profunditat de camp, moviments bruscs d'elements...–, les imatges en 3D. Ja està. Res més. I això convenç? Doncs sí: a mi em convenç, i a tots els que estàvem allà també.
En realitat, aquest primer contacte s'ha de veure com la presentació d'una tecnologia que, sense cap mena de dubte, evolucionarà, s'anirà treballant i arribarà a fer-nos veure coses espectaculars. En aquest cas es tracta d'un film d'animació, però ja s'estan preparant títols amb personatges de carn i ossos (d'acord, els títols són "Hannah Montana. La película" i "Jonas Brothers. La película" –encara no he decidit per quina de les dues em decidiré a pagar nou euros i mig–, de Disney, però fixem-nos només en les bones intencions...). A més, s'obre el debat sobre quin pot ser l'ús de tot això que en facin, per exemple, creadors visuals o altres vessants artístiques. I encara més: imagineu-vos una pel·lícula de por en tres dimensions; ha de valdre la pena pagar-hi nou euros i mig!
3D és la segona part del binomi; la primera és digital. Digital vol dir que s'acaben molts problemes de distribució i exhibició. En un projector digital pots carregar en un moment qualsevol pel·lícula (2D o 3D) per a la seva exhibició, eliminant problemes de formats. Per entendre'ns: versions en diverses llengües (català, castellà...), versions originals subtitulades..., que ara es topen amb el problema de la distribució i els projectors de bobina, se'n veuran afavorides. Fins i tot es podran emetre documentals, partits, concerts i altres espectacles.
Per acabar: la digitalització arriba cada cop amb més força al cinema, i això vol dir que el ventall que s'obre és amplíssim. Caldrà esperar a veure com es reestructura el mercat i si les pel·lícules en tres dimensions es desenvolupen al marge o es mengen, poc a poc, la quota de les de pantalla plana, tal i com va passar amb altres revolucions tecnològiques com el so o el color. La mítica frase "you haven't seen anything yet" –no heu vist res encara– pren més força que mai. Senyores i senyors, benvinguts a la tercera dimensió.
per: Xavier J. Triguero
2 confessions:
Això ha sorgit en gran part pel proyecte faraonic de James Cameron, Avatar. De cop i volta va fer el canvi a 3D i amb la influència i èxit comercial d'aquest director la cosa avançarà bastant. Tot i això em fa por per el tema de que aquesta tecnologia torni a portar més gent a les sales, pero de moment només se la poden permetre grans productores...
jo sóc la noia que tenies a l'altra banda del telèfon?? jiji
quan quedem per veure el concert de Jonas Brotheres en 3D?? jeje