El cicle "Documental + Debat" ens portava el passat dijous 12 de març al CaixaFòrum de Tarragona la projecció Useless (Jia Zhang-Ke, Xina, 2007). Useless és un documental no narratiu que fa un retrat de la Xina actual i els forts processos de canvi en què es troba immersa. La pel·lícula és la segona d'una trilogia, que va començar amb Dong (2006) –protagonitzada pel pintor Liu Xiaodong– i es clourà amb un film sobre un arquitecte.
En aquesta entrega, el fil conductor és Ma Ke, una dissenyadora de moda que pretén fer prendes amb un valor afegit –és a dir, roba de qualitat però inspirada en la Xina, sense necessitat d'importar-la d'altres nuclis productors– en una societat tan utilitarista com la xinesa. Ma Ke pertany a una classe emergent creadora, sorgida de la febre cultural que prové de les universitats arran dels fets de 1989.
La pel·lícula està dividida en tres parts: la primera part mostra els treballadors del tèxtil xinès, és a dir de la producció industrial i en sèrie; la segona és on seguim a Ma Ke en el seu treball; i en la tercera veiem la situació del tèxtil en els vestits d'una societat rural, empobrida: la minera. Aquestes tres peces que conformen el film no estan enllaçades; és a dir, l'ordre no respon a una narrativa sinó a una necessària successió d'imatges, fins arribar al final, que ens mostra els miners despullats –l'absència de roba– a les dutxes. És l'espectador el qui ha de fer l'exercici de relacionar, contraposar o negar les diferents imatges que se li van presentant, és a dir, qui ha de fer el darrer muntatge del film. Per tant, no és un reportatge denúncia sobre la situació crítica de la Xina, sinó una visió pròpia i oberta a que cadascú extregui les pròpies conclusions.
Un altre dels enginys de la pel·lícula és com el director ha volgut mostrar les contradiccions de la classe artista. Per exemple, Ma Ke s'inspira en els procediments artesanals per a confeccionar les seves peces, com a reivindicació; en canvi acaba venent-les a París, on veiem que les presenta.
L'absència de narrativitat se supleix amb molts jocs de llenguatge i la complicitat de l'espectador. A través de decisions estètiques concretes –músiques, so ambient, seguiment de personatges...– el director ens orienta per aquesta particular visió de la Xina moderna.
Per concloure: Useless no és una pel·lícula mastegada, per anar a passar l'estona –això es fa palès veient la quantitat de desercions que hi va haver durant la seva projecció al CaixaFòrum–; al contrari, és un exercici que requereix una reacció i una interacció amb el receptor, a la qual potser no estem acostumats. Per això és d'agrair una programació com la de "laCaixa" que permeti al públic acostar-se a aquest cinema, no només amb les projeccions sinó amb les explicacions posteriors.
En aquesta entrega, el fil conductor és Ma Ke, una dissenyadora de moda que pretén fer prendes amb un valor afegit –és a dir, roba de qualitat però inspirada en la Xina, sense necessitat d'importar-la d'altres nuclis productors– en una societat tan utilitarista com la xinesa. Ma Ke pertany a una classe emergent creadora, sorgida de la febre cultural que prové de les universitats arran dels fets de 1989.
La pel·lícula està dividida en tres parts: la primera part mostra els treballadors del tèxtil xinès, és a dir de la producció industrial i en sèrie; la segona és on seguim a Ma Ke en el seu treball; i en la tercera veiem la situació del tèxtil en els vestits d'una societat rural, empobrida: la minera. Aquestes tres peces que conformen el film no estan enllaçades; és a dir, l'ordre no respon a una narrativa sinó a una necessària successió d'imatges, fins arribar al final, que ens mostra els miners despullats –l'absència de roba– a les dutxes. És l'espectador el qui ha de fer l'exercici de relacionar, contraposar o negar les diferents imatges que se li van presentant, és a dir, qui ha de fer el darrer muntatge del film. Per tant, no és un reportatge denúncia sobre la situació crítica de la Xina, sinó una visió pròpia i oberta a que cadascú extregui les pròpies conclusions.
Un altre dels enginys de la pel·lícula és com el director ha volgut mostrar les contradiccions de la classe artista. Per exemple, Ma Ke s'inspira en els procediments artesanals per a confeccionar les seves peces, com a reivindicació; en canvi acaba venent-les a París, on veiem que les presenta.
L'absència de narrativitat se supleix amb molts jocs de llenguatge i la complicitat de l'espectador. A través de decisions estètiques concretes –músiques, so ambient, seguiment de personatges...– el director ens orienta per aquesta particular visió de la Xina moderna.
Per concloure: Useless no és una pel·lícula mastegada, per anar a passar l'estona –això es fa palès veient la quantitat de desercions que hi va haver durant la seva projecció al CaixaFòrum–; al contrari, és un exercici que requereix una reacció i una interacció amb el receptor, a la qual potser no estem acostumats. Per això és d'agrair una programació com la de "laCaixa" que permeti al públic acostar-se a aquest cinema, no només amb les projeccions sinó amb les explicacions posteriors.
per: Xavier J. Triguero
0 confessions: