El dia 27 d'abril del 2009 el Caixafòrum de Tarragona va oferir als interessats l'oportunitat de veure i contemplar el primer llargmetratge de Carla Subirana, titulat Nedar, un documental molt personal, explicat en primera persona.
És una recerca de la pròpia identitat. La història d'una dona que investiga qui era el seu avi, què va fer i per què havia de morir. Joan Arroniz, originalment de Murcia, va morir afusellat l'any 1940.
Això és tota la informació que la directora i protagonista li va treure a la seva àvia abans de la mort d'aquesta. Carla va començar a investigar i a descobrir noves veritats sobre el seu avi. Amb testimonis i experts com Joaquim Jordà o Abel Folk que li donaven consells i la guiaven, Subirana va arrossegar a la llum informacions i filmar imatges amb les que va crear una obra meravellosa, amb un ritme descelerat però no massa lent, sobre el camí cap a la veritat. Durant anys d'investigació, va descobrir que el seu avi havia atracat una tenda i per això havia sigut afusellat.
Mentre busca la veritat sobre el passat, també documenta la tràgica realitat del present. La seva mare mostra un estat avançat d'Alzheimer i ella la recolza i ajuda amb els exercicis que ha de fer. La tendresa que transmeten aquestes imatges connecten amb els espectadors i fan reflexionar sobre la pròpia vida, sobre les relacions amb la família, sobre el passat i el futur.
La càmera és un testimoni en el seu camí cap a la veritat i a través de totes les dificultats i les tragèdies a les que s'ha afrontar en aquesta família de dones. Bàsicament, podem dir que és un documental expositiu, ja que la veu en off, de la Carla mateix, sovint explica cada detall, fins i tot les informacions que ja ens donen les imatges. En altres moments, Subirana ofereix imatges en blanc i negre que representen com s'imagina ella el seu avi i la relació d'aquest amb la seva àvia.
Amb la barreja de imatges sobre el procés de la seva investigació i gravacions de la seva família, Subirana crea un ambient familiar emocional i tràgic. És una obra molt personal, però la directora transmet la sensació que el mateix espectador pot formar part d'aquestes situacions i que el que li ha passat a ella, li podria passar a tothom.
Per enllaçar millor les diferents parts, utilitza imatges d'ella mateixa a la piscina. Això ho fa per donar a l'espectador temps per reflexionar sobre el que ha vist i entendre-ho. A més, relaciona l'aigua amb aquestes reflexions i la memòria. L'únic punt de crítica és el fet que aquesta relació entre l'aigua i les reflexions no queda prou clar al documental. Però en general, Nedar és una forma de fer documentals completament diferent i molt agradable, fàcil de digerir i que connecta immediatament amb el públic.
És una recerca de la pròpia identitat. La història d'una dona que investiga qui era el seu avi, què va fer i per què havia de morir. Joan Arroniz, originalment de Murcia, va morir afusellat l'any 1940.
Això és tota la informació que la directora i protagonista li va treure a la seva àvia abans de la mort d'aquesta. Carla va començar a investigar i a descobrir noves veritats sobre el seu avi. Amb testimonis i experts com Joaquim Jordà o Abel Folk que li donaven consells i la guiaven, Subirana va arrossegar a la llum informacions i filmar imatges amb les que va crear una obra meravellosa, amb un ritme descelerat però no massa lent, sobre el camí cap a la veritat. Durant anys d'investigació, va descobrir que el seu avi havia atracat una tenda i per això havia sigut afusellat.Mentre busca la veritat sobre el passat, també documenta la tràgica realitat del present. La seva mare mostra un estat avançat d'Alzheimer i ella la recolza i ajuda amb els exercicis que ha de fer. La tendresa que transmeten aquestes imatges connecten amb els espectadors i fan reflexionar sobre la pròpia vida, sobre les relacions amb la família, sobre el passat i el futur.
La càmera és un testimoni en el seu camí cap a la veritat i a través de totes les dificultats i les tragèdies a les que s'ha afrontar en aquesta família de dones. Bàsicament, podem dir que és un documental expositiu, ja que la veu en off, de la Carla mateix, sovint explica cada detall, fins i tot les informacions que ja ens donen les imatges. En altres moments, Subirana ofereix imatges en blanc i negre que representen com s'imagina ella el seu avi i la relació d'aquest amb la seva àvia.
Amb la barreja de imatges sobre el procés de la seva investigació i gravacions de la seva família, Subirana crea un ambient familiar emocional i tràgic. És una obra molt personal, però la directora transmet la sensació que el mateix espectador pot formar part d'aquestes situacions i que el que li ha passat a ella, li podria passar a tothom.
Per enllaçar millor les diferents parts, utilitza imatges d'ella mateixa a la piscina. Això ho fa per donar a l'espectador temps per reflexionar sobre el que ha vist i entendre-ho. A més, relaciona l'aigua amb aquestes reflexions i la memòria. L'únic punt de crítica és el fet que aquesta relació entre l'aigua i les reflexions no queda prou clar al documental. Però en general, Nedar és una forma de fer documentals completament diferent i molt agradable, fàcil de digerir i que connecta immediatament amb el públic.
per: Kat Launert
0 confessions: